Bolso niña medusa

Y PARA MUESTRA UN BOTÓN!!!!EL BOLSO DE NIÑA MEDUSA ES MIOOOOO SÓLO MIO
GRACIAS SARA!

sorteos!!!

Nos us ho podeu creuere però hi ha un supersorteig a Adictaaloscomplementos !!!!!Particepeu us pot tocar!!

http://adictaaloscomplementos.blogspot.com/2010/03/3-anos-de-adictaaloscomplementos.html

EYEOS-Sistema Operatiu

És un sitema operatiu creat per tres joves Pau Garcia-Milà, Marc Cercós y David Plaza, basat en un software lliure que permet portar tot l'escriptori de l'ordinador a la red, passant per una filtració i contrasenyes. Així es fan accesibles tots els teus arxius (i també editar-los!!) des de qualsevol terminal i des de qualsevol lloc, sense necessitat de portar a sobre el disc dur, la memoria USB o l'ordinador portàtil.
eyeos.cat és el portal des d'on es pot entendre el concepte i descargar el software lliure necessari.

Aquí us deixo amb una entrevista que els van fer per la secció Bcn Innova de l'Ajuntament de Barcelona.

Pregunta (P)- ¿Qué es eyeOS? ¿Cómo lo explicaríais a alguien que no sea conocedor profundo del mundo de la informática?
Pau Garcia-Milà (P.G-M.)- eyeOS es un sistema operativo que nos permite tener el ordenador en la red. Se trata de un software de web de código abierto que permite disponer de nuestra información, junto con nuestros programas y juegos, desde cualquier sitio. Sólo hay que abrir un navegador y, accediendo al servidor, encontraremos nuestro escritorio tal como lo dejamos la última vez que lo usamos.
Marc Cercós (M.C.)- Nosotros partimos de la base que un ordenador esencialmente se compone de un disco duro donde guardamos los archivos, un escritorio desde donde utilizamos los programas y un sistema operativo sobre el cual se realizan todas las operaciones. Y lo que nosotros proponemos es que Internet sea la base del sistema operativo y que eyeOS haga las funciones de disco duro y escritorio con todos los programas.
P.G-M.- Y esto significa que puedes acceder a toda tu información, fotografías, películas y otros archivos desde cualquier terminal y desde cualquier sitio, incluidos algunos modelos de móvil o las consolas de videojuegos, que ahora ya tienen acceso a Internet, y editarla. Además, nosotros pensamos en un futuro dónde cada vez habrá más dispositivos wi-fi y, en los lugares dónde sea así, no hará falta ni siquiera el cable para conectarte a la línea telefónica... Desde cualquier dispositivo con navegador, tú puedes acceder a toda tu información digital.
David Plaza (D.P.)- Y como eyeOS se basa en código abierto, o sea, en software libre, funciona con cualquier plataforma, ya sea Mac OS, Windows o Linux. Con eyeOS, siempre que dispongas de las aplicaciones o programas propios necesarios, el ordenador pasa a ser otra cosa; es sólo un terminal que te permite acceder a toda tu información a través de Internet.

Contrapublicitat

La contrapublicitat és un recurs educatiu per tal de potenciar l'anàlisi crític sobre els missatges publicitaris. La intenció és criticar la publicitat mitjançant el contingut dels missatges. Aquí teniu alguns exemples realitzats per nosaltres l'equip efectopasa (Tomàs Balbas, Sara Huguet, Ferran Campmany i Patrícia Castany).

Aquest és un contranunci al software de windows. Tot i que el software de windows ens obre les portes a tota la informació i a la llibertat de ser informat, i ens dona la sensació de tenir el poder en les nostres mans, amb aquest anunci, volem expressar la necessitat de recordar de la importància de no oblidar-nos dels problemes que encara existeixen a les nostres societats, uns problemes que moltes vegades no surten a la xarxa, més ben dit, que no volem mirar a la xarxa, però que malauradament encara existeixen a molts llocs del planeta.

Aquest anunci vol ser un petit recordatori a la gent per que no s’oblidi dels problemes del món.


Amb aquest anunci sobre el software LINUX hem volgut expressar que tot i ser un software lliure (ja que totes les aplicacions són gratuïtes i realitzades per usuaris), creiem que les grans companyies no deixen que realment arribi a tots els usuaris. No existeix cap mena d’acció publicitària que publiciti aquest producte a tota la gent que hi estigui interessada.

Per aquest motiu ens fem la pregunta a l’anunci si realment es lliure i posem el logo del software dins d’una gàbia, una gàbia que les grans empreses li han posat.

El vídeo de la poma de l’apple i el cuc, és un vídeo crític a aquest sistema operatiu.

Amb ell volem dir que tot i que es mostren com el sistema més segur i alternatiu al que hi ha, creiem que també està podrit, està en mans d’una multinacional que només busca el negoci. A més no és fàcil arribar a aquest sistemes, ja que el preus dels ordinadors que venen són força prohibitius per a la gran majoria de la població.

Nosaltres ens preguntem: si realment aquest sistema va tant bé? Per que només és exclusiu per a la gent amb diners?. Com podem deduir, aquest és un sistema podrit, que discrimina a la població sense recursos per poder accedir a utilitzar-lo.

tecnologia?

Després de la classe i de la lectura de de “la cultura tecnológica y educación” m’he adonat que la meva idea de tecnologia és basava sobre el mite de la màquina. Deguda a la meva mentalitat occidental creia que tecnologia era tot allò relacionat amb els ordinadors, mòbils, internet… és a dir, de les noves tecnologies. He de dir, que tothom es va quedar sorprés davant de l’afirmació del professor de noves tecnologies, i no és d’extranyar, perquè qui sap que la manera d’organitzar-nos dins la nostra família o un agrupament militar, també són considerats tecnologia?. Ve’t aquí la divisió que de tecnologia es fa: tecnologies organitzatives, artefactuals, simbòliques i biotecnològiques.
Posteriorment de l’explicació vaig poder entendre aquesta visió tant amplia de tecnologia però ara si jo li digues a la meva àvia que les monedes que utilitzem per comprar qualsevol cosa són tecnologia simbòlica pot ser, es riu de mi.

Francesco Tonucci, pedagog i dibuixant

Aquí us deixo unes vinyetes de Francesco Tonucci o Frato, la veritat que molt encertadas. També us recomano que llegiu el seu llibre "La ciutat dels infats" és molt interessant i una forma d'educar els nens en llibertat, desenvolupant-se d'una forma autònoma i sent conscients d'ells mateixos.






Com no fa gaire que han passat els reis i tot el munt de regals que hauran rebut tant grans com petits. Veient la imatge m'ha recordat la quantitat de nens que no sabran amb què jugar de tot el que els han portat. En canvi si no té joguines o només unes poques ell mateix és capaç d'inventar altres jocs.

Aquest vinyeta l'he ficada pel que parla l'article de Julio César Pintos en relació a la interpretació que fa cadascú de la realitat. Aquí tenim un nen que la seva mare li està dient que pot confiar amb els demés però veient la própia porta de casa seva no s'ho acaba de creure.

Per què hi ha tant fracàs escolar, entre d'altres coses??

La solitud de l'infant i la manipulació de la televisió.

L'educació per la comunicació i el paper dels i les educadors i educadores socials

El que està clar, després de llegir l’article de Julio César Pintos Cubo, és que la comunicació no és només un conjunt de sons que junts formen paraules, sino que és una acció entre emissor i receptor i viceversa, amb una intencionalitat. Dins d’aquesta acció hi ha d’haver un diáleg, on hi haurà un intercanvi de coneixements gràcies a la decodificació i codificació dels codis comunicatius del llenguatge.
No és d’extranyar que segons les dades de Vallet l’any 1970 la gran part de coneixement adquirit pels estudiants sigui pels mitjans de comunicació. Ja què la pedagogia que s’empra a les escoles per tal d’ensenyar és la de memoritzar, és a dir, educació bancària. Per tant, els coneixements no són suficientment estimulants com per a què els alumnes els retinguin. Això ho afirmarien tant Kaplún com Freinet, el primer perquè està d’acord amb què allò que aprenem som campaços d’expressar-ho als altres i el segon perquè a través del diari com a eina educativa va fer que els seus alumnes s’estimulessin a apendre per tal d’expressar-se, redactar, escriure…Amb això vull dir, que no és d’extranyar que els coneixements que tenim els haguem aprés a un nivell informal ja que és el que més ens estimula.
Per exemple, qualsevol sap utilizar un ordinador o el teléfon móbil ja que han vist una necessitat però no tothom sap com funcionar internament qualsevol d’aquests aparells.
I arribats en aquest punt de l’explicació, entenem perquè és important que hi hagi una educació per la comunicació i el paper que tenen els educadors socials en ella.
L’educador social ha de donar unes ferramentes a l’educand per tal que aquest pugui transformar la seva realitat. Però abans de transformar-la ha d’entendre-la, és a dir s’ha d’alfabetitzar, ha de saber decodificar la realitat i transformar-la. És el que va fer Paulo Freire amb el camperols de la canya de sucre.
No només això, sino com bé diu García Mantilla en aques article, s’ha de fer “alfabetitació múltiple” ja que és important la interpretació que es fa de la realitat i de la informació que ens arriba.
Quan vaig arribar al punt de les dimensions per la comunicació, quan es parla sobre el subjecte conscient, em va venir al cap el programa d’en Monegal. Un programa que d’alguna manera ens ensenya a veure la tele. Com pot ser que hi hagi gent que veu una intenció en un anunci i altres vegin només l’anunci??Crec i considero que “Tele Monegal ” pot ser un recurs que pot utilitzar l’educador ja que el presentador està decodifincant el que es busca amb una imatge, anunci, serie, programa,,, i la transforma. Permet al subjecte, ser més crític en allò que està veient.
Per tant, com afirmen Fuenzalida y Hermosilla en el text, “la finalitat educativa es capacitar per descobrir, afirmar i desenvolupar la própia identitat en diàleg amb la resta i el context dels medis massius”. Amb tot això, l’educador social ha de crear espais per tal de poder realitzar-ho.
Per acabar vull destacar tota la tercera part des del significat de quasevol gest, fotografia… a tot el tema que parla sobre la comunicació com a motor del procés educatiu i la pedagogia d’autoaprenentatge en col.lectivitat. Aquests apartats m’han recordat al llibre de F. Tonnucci, “La ciutat dels infants”, a través de la proposta de fer la ciutat adaptada pels nens es crea un projecte format per diferents escoles on els nens són els protagonistes i prenen consciencia d’ells mateixos i reivindiquen el seu lloc en la ciutat. Més zones verdes, espais lluny de cotxes, poder anar sols a l’escola…tot això ho fan a través assamblees, posant multes a cotxes mal aparcats…Per tant, fer que el nen sigui conscient de la situació fa que sigui lliure, autònom, reflexiu i crític… i d’aquí que sigui capaçs de transformar la seva realitat.
Per finalitzar, és important el paper que tenen els educadors en l’educació per la comunicació ja que el que es pretén és que el subjecte sigui capaç d’entendre i interpretar la seva realitat i per tant, poder-la transformar.